Canvi d'aires per Begoña Pérez (corresponsal espanyola i periodista d'esports)

Fins ara l’Stoke City es coneixia popularment com “El rei de la segona jugada”. L’equip, considerat un dels més directes de la Premier, resulta indigest per a l’espectador però eficaç a l’hora d’assolir l’objectiu i salvar la categoria.

Durant set anys Tony Pulis va seguir, de manera purament pragmàtica, aquesta ambició; tanmateix, no va ser suficient. Els directius de l’Stoke City han decidit apostar per un canvi de rumb aquest estiu, conscients de la necessitat d’enlluernar l’aficionat. Mark Hughes és el nom de l’escollit. El tècnic gal·lès, coneixedor de la nova consigna i de la necessitat de restablir la seva reputació després de fracassar al QPR, no va dubtar a proclamar tota una declaració d’intencions el dia de la seva presentació: “Només puc portar el club endavant com sé i la meva filosofia és jugar un bon futbol que sigui entretingut per als seguidors”.

Els èxits del Barça i de la selecció espanyola s’han convertit en un mirall inevitable durant els últims anys. El Manchester City també ha decidit donar un tomb al seu model; per això, va contractar dos exdirectius culers, Ferran Soriano i Txiki Begiristain. Roberto Mancini va aconseguir títols històrics per a l’entitat citizen, però el seu estil no va ser suficient per seduir els puristes del futbol. Manuel Pellegrini ha estat l’home elegit per alegrar un equip que compta amb jugadors com Silva, Agüero o Nasri. Així, el City pretén donar un salt qualitatiu a un projecte que rep un gran suport econòmic en el seu afany per assegurar-se dins de l’elit europea.

No cal anar gaire lluny de les Illes britàniques per a comprovar que el bon joc també pot ser sinònim de títols. D’aquesta manera ho van demostrar dos modestos de la Premier la temporada passada: el Swansea de Laudrup, conegut com a Swansealona i que va guanyar la Capital One Cup; el Wigan, que malgrat el descens, es va proclamar campió de la FA Cup. Els dos projectes tenien un nom en comú, Robert Martínez, que va posar els fonaments de l’estil del conjunt gal·lès quan estava a la League One, l’any 2007. No va renunciar als seus principis als Latics, tot i les dificultats per assolir la permanència. Precisament, el Liverpool va apostar fa un any pel penúltim tècnic del Swansea, Brendan Rodgers, que amb menys de trenta anys d’edat va visitar reiteradament la Masia, per tal de reeditar el cèlebre passing game de Shankly. A més, el planter dels Reds ha experimentat una evolució considerable cap aquest estil gràcies a la feina de dos extècnics del futbol base del FC Barcelona, Pep Segura i Rodolfo Borrell.

Fins i tot, en les categories inferiors trobem exemples de bon gust amb bons resultats. El Brighton de Gus Poyet va arribar als play-off per l’ascens únicament amb la segona campanya al Championship, la segona categoria. Els Seagulls van reclutar Gerard Nus, el “culpable” d’aquest web, per orientar els primers passos del seu futbol base. Així doncs, una altra prova que demostra que el futbol anglès, tal com el coneixíem tradicionalment, està experimentant un canvi d’aires.