Aquestes línies són una aproximació al
futbol africà i, concretament, al gabonès a nivell amateur, professional i
formatiu.
Àfrica i la passió pel futbol
Per aproximar-nos al futbol africà s’ha de
tenir en compte que, en aquest continent, s’entén com a sinònim de passió. Així
doncs, tot espai lliure és un bon lloc per a col·locar dues pedres, troncs o un
parell de sabates per tal d’improvisar una porteria. El carrer, el barri, la
platja...futbol en estat pur les 24 hores del dia.
Nens, i no tant nens, somien viatjar a
Europa, perquè tenen les prioritats clares i aquesta passió pel futbol que els
uneix.
Gabon
Gabon és, futbolísticament, un país en creixement.
Va organitzar la CAN 2012 amb una notable actuació de la seva selecció, “Les
Pantheres”, eliminada als quarts de final per una de les favorites, Mali.
Encara que disposa de jugadors que
competeixen en diferents lligues professionals europees, no va obtenir la
classificació per a la CAN 2013 i, pràcticament, ha estat eliminada a la fase
classificatòria per a la Copa del món de Brasil 2014. Aquesta desqualificació va significar una
decepció per a un país que, després de la gran CAN com a amfitrió i el
ressorgiment de joves jugadors com Pierre Aubameyang (Borussia Dormund), A.
Biyogo Poko (Girondins Bordeaux), Alexander N’dombou (OM), o L. Madinda (Celta
de Vigo), veien com el somni de disputar una fase final de la copa del món
hauria d’esperar.
Una de les particularitats del futbol
africà en general, i en aquest cas el gabonès, és la seva fidelitat a la
selecció nacional. Realment, és una relació especial i en la qual tots els
jugadors s’hi senten completament identificats.
Un exemple clar del treball i creixement
del futbol gabonès és el nomenament de Pierre Emerick Aubameyang, exjugador del Saint-Étiene, com a millor
africà de la LIGUE 1. Aquest fet dóna prestigi a una lliga com la francesa, de
gran tradició africana, i a l’equip que l’ha fitxat recentment, l’actual
subcampió europeu, el Borussia Dormund alemany.
Actualment “Les Panthères” ocupen la 81a
posició del rànquing FIFA i la 20a respecte a les seleccions africanes.
Pel que fa a la formació, el seu major
èxit ha estat la victòria a la CAN 2011 sub 23 i la participació recent als
JJOO de Londres 2012, encara que amb un paper discret, però davant de
seleccions superiors com Mèxic, Corea del Sud o Suïssa.
El futbol gabonès i la professionalització
Actualment hi ha
un canvi important a la lliga de futbol nacional i, com a tota competició professionalitzada,
l’objectiu és que repercuteixi en el joc i la qualitat.
El futbol gabonès es caracteritza per ser
un joc dur, fort físicament, poc visual, d’atac però, contràriament, amb pocs
gols (el màxim golejador ha anotat 12 gols en tot el campionat), amb abús de
joc aeri i una participació escassa dels mitjos.
El prototip de jugador és de molt
recorregut, fort, amb unes condiciones físiques privilegiades, ràpid i àgil.
Sens dubte, és més fort i més veloç, aspectes que marquen les diferències en el
futbol actual.
Per descomptat, no està a l’alçada de
lligues africanes com la d’Egipte, Tunísia o Sud Àfrica, encara que
esportivament tenen jugadors molt interessants, freqüentment convocats per la
selecció nacional.
És una lliga composta per jugadors locals
o de països pròxims com Camerun, Congo i països d’Àfrica Central, però a causa
de la professionalització han adquirit alguns jugadors de renom procedents de
Brasil, Portugal o França.
Futbol formatiu o de base
Com en la majoria de països africans, hi
ha un gran problema quant al futbol base i és que, segons el meu punt de vista,
no existeix una bona percepció sobre l’objectiu de la formació; lamentablement,
per damunt de tot, la finalitat principal és guanyar i no formar.
En lligues de categories inferiors, és
comú veure competir nens de 12 anys amb altres de 15 o 16, cosa que significa 3
o 4 anys de diferència; així doncs, no només hi ha un risc físic, sinó que
també competitiu i totalment injust.
El primer pas per a millorar el nivell és
apostar per una bona formació dels entrenadors, obrir la ment a noves
metodologies de treball, comprendre que un entrenador no és un simple
treballador, que a les seves mans té un gran potencial que pot desenvolupar i
que la seva tasca no només recau a guanyar partits com sigui, sinó que ha
d’acceptar les seves responsabilitat com a “entrenador-educador”.
Aquesta mala gestió del futbol en
categories inferiors, a llarg termini, provoca una repercussió en categories
professionals, així com també en l’àmbit nacional.
Tot i els molts mals hàbits que trobem al
futbol africà, sobretot en categories inferiors, es manté un fonament molt important que a
Europa s’ha perdut: el futbol de carrer o el “vull guanyar al meu amic, perquè
sóc millor que ell”.
Els nens són el futur i cuidar la base és
garantia de millora i, en conseqüència, d’èxits.
Aspectes que poden ajudar a augmentar el nivell del futbol africà
El gran potencial que hi ha l’Àfrica està
molt desaprofitat. Aquest malbaratament es deu per la falta de
professionalització, des de la formació d’entrenadors a la posada en pràctica
de metodologies de treball i d’organització general.
Alguns aspectes que considero claus i que
caldria tenir en compte per a millorar el nivell del futbol africà, segons el
potencial i marge de progressió que tenen els seus jugadors, són els següents:
1) Cal
cuidar la pilota, oferir-la i donar sortides.
2) No
buscar el desplaçament directe per trobar un futbol totalment ofensiu i sense sentit. Cal que prengui un sentit mitjançant l’alternança de joc llarg i curt.
3) Jugar
amb el ritme del partit i progressar amb criteri.
4) Entrenar
la presa de decisions correcta i així crear jugadors intel·ligents capaços de
prendre-les en el moment adequat.
5) Encara
que hi ha jugadors que tenen aquest talent innat, la finalització de
l’activitat és un factor important que s’ha de treballar. L’efectivitat durant
els metres finals és moltes vegades decisiva, independentment del joc
desenvolupat per un equip al llarg del partit.
6) Entrenament
i educació de la intel·ligència tàctica. Dotar els coneixements necessaris al
jugador, entrenar situacions de joc real i fer que prengui decisions adequades
de forma individual i col·lectiva, en definitiva, que sàpiga interpretar.
twitter: @ivanpinyol
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada