Quan un entrenador arriba a un equip és,
en molts dels casos, per aportar canvis i noves idees a un projecte que no
donava rendiment.
És important que la direcció del club
aposti per un perfil d’entrenador que vagi en la mateixa direcció que la
filosofia del club, cosa que afavorirà l’èxit del projecte.
Les competències i responsabilitats del
tècnic han de quedar ben definides des d’un bon inici, per tal que siguin
conseqüents a l’hora de demanar-li resultats.
No és el mateix un club on els entrenadors
tenen potestat per a confeccionar la plantilla, amb altes i sortides de
jugadors, que aquell on només ell s’encarrega del dia a dia.
L’entrenador viu del crèdit que guanya amb
el pas de les temporades, gràcies a la consecució d’objectius, títols o èxits
esportius. Aquests resultats li obren portes a nous reptes i a noves realitats.
L’adaptació a cada un d’aquests projectes i reptes és clau
per a l’assoliment de l’èxit, ja que, per molt d’èxit que hagi tingut un
entrenador al passat, sempre cal adaptar-se a la nova realitat, composta per
jugadors, directives, pressió, recursos, instal·lacions, competicions,
expectatives, afició, que mai seran iguals que les condicions anteriors.
Durant els dies previs a l’acceptació del
nou lloc de feina i en la fase inicial, el tècnic afronta un període
importantíssim en què haurà d’establir el seu pla estratègic. Així doncs, ha de
determinar quines són les necessitats de l’equip i marcar un pla d’actuació. Quan
pretén realitzar canvis destacats, ha de ser conscient de les conseqüències que
poden portar, ja que no tots seran ben rebuts. Per aquesta raó, és imprescindible
tenir l’habilitat per a reconèixer allò que es requereix, actuar en
conseqüència i de la manera adequada; és a dir, cal adaptar-se.
Tampoc s’ha d’oblidar que el més important
dins d’un equip són els jugadors; per això, els tècnics s’han d’adaptar al seu
món, perquè necessiten algú que els lideri, però sobretot, perquè els aporti
tot allò que necessiten per a guanyar. A vegades, els fa falta sentir la
pressió i l’exigència, però altres cops no. Els entrenadors acostumen a no
pensar què els cal als jugadors i actuen pensant en allò que senten per si
mateixos.
La revolució que sol acompanyar la incorporació d’un nou
entrenador té a veure amb molts factors. Normalment el tècnic es vol envoltar
d’un entorn de confiança que li faciliti la seva tasca diària; per aquesta raó,
no és estrany que es fitxin jugadors i tècnics assistents amb qui van compartir
temporades anteriors. També això permet una ràpida eficiència en la
productivitat del treball executat, perquè tots coneixen què vol i busca
l’entrenador principal.
L’estreta línia: l’estranger
El tècnic, a qui se li dóna la
possibilitat de treballar en un club d’un altre país, ha de ser conscient
d’aquesta condició especial. Cal que sàpiga que se l’ha contractat per tal que
aporti allò que el caracteritza. Tot i que no sempre sigui així, per molt
difícil que sembli de creure!
Tanmateix, l’entrenador mai ha d’oblidar
que un altre país significa una altra cultura i, per tant, haurà d’assumir i
respectar certs costums. Aquesta és una línia estreta, a vegades difícil de
traçar, entre mantenir-se fidel als pensaments i idees d’un mateix i als de la
nova realitat.
L’adaptació a un club estranger sempre és
més fàcil quan es disposa d’un autòcton que anticipi i expliqui com són, pensen
i actuen els habitants de la regió. Com més lluny de la ciutat natal s’està,
majors són les diferències i, en conseqüència, l’adaptació necessària encara ho
serà més.
L'estreta línia entre canviar (revolució) i adaptar-se (cedir) és, doncs, necessària de concebre des d'un equilibri que permeti aconseguir els objectius desitjats.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada