Un esport, diferents punts de vista per Juan Ferrando (entrenador del futbol base del Màlaga CF)

Després de viure i treballar del futbol en diferents països, el definiria com un art en què cada persona o espectador veu, en un quadre il·lustrat, una imatge diferent. 

 

Molta gent concep un bon partit quan guanya el seu equip; altres, quan juguen bé i guanyen, i així, fins a una infinitat d’opinions.

Però, què és jugar bé?

Des d’un punt de vista científic, podríem dir que jugar bé és el conjunt d’accions i moviments realitzats pels jugadors, i l’equip en conjunt, quan tenen la possessió de la pilota, amb l’objectiu final d’aconseguir el gol. De totes maneres, la grandesa del futbol rau en aquests aspectes “no controlats” que poden determinar un resultat.

El fet d’arribar a un club com el Màlaga CF m’ha permès posar en pràctica aquelles idees que he anat recopilant a partir de la meva experiència en clubs de la Major Soccer League (Toronto-Ginga Soccer), Premier League (Arsenal i Brighton), i la Liga Española.

Segons la meva opinió, compartida o no per altres companys, podem parlar de molts aspectes: que si el joc ofensiu és així, que si l’estil de joc és això, si la variant és allò, però crec que el més important d’un entrenador o preparador és conèixer la cultura.

Cada lloc té la seva cultura, ni pitjor ni millor, diferent; per tant, allò que s’aprèn en un club, resulta impracticable en un altre, i viceversa. Tanmateix, la base és la mateixa arreu, ja que la passió que hi ha és universal i això fa que puguem compartir les experiències com a elements enriquidors.

He vist entrenadors molt rutinaris, anàrquics, mixtos, basats en la preparació física, centrats en aspectes motivacionals, però tots, al final, tenen la base en allò que he tornat a veure i que molts de nosaltres havíem perdut amb la professionalització d’escoles i clubs: el futbol és un joc, que va ser creat per a la diversió. És cert que, per molts esquemes que elaborem els tècnics, són els jugadors els que fan que el públic es diverteixi a partir de la resolució de situacions de joc. Cal dir que molts dels jugadors que hi ha per les nostres canteres entrenen més hores que ningú, no perquè els ho imposi el club, sinó que molts d’ells segueixen participant i competint amb els seus amics, amb el seu barri, amb l’escola i arriben amb una gran càrrega d’entrenament perfecte, el propi joc.