Entenem com a jugadors intel·ligents aquells que
decideixen la millor de les opcions depenent de la situació. Aquell jugador que
juga en curt quan es convenient; aquell que baixa la pilota i la juga en canvi
de golpejar-la amb el cap sense sentit; aquell jugador que sap accelerar el
partit o pel contrari, calmar-lo; resumint, aquell jugador que té present les
seves virtuts i defectes, i que juga atenent al moment específic del partit
(seus companys, contraris, resultat del moment, minuts que resten, jugadors expulsats
o sancionats, pressió de l’afició...).
Els jugadors intel·ligents en el futbol, com en la
societat, són els que marquen les diferències.
Com s’explica si no, que un jugador baix remati amb el
cap quan els seus adversaris són més alts i poderosos que ell? Potser, perquè
sap on col·locar-se; potser, també, perquè sap com guanyar la posició.
O en el cas de no poder guanyar la pilota, assegura’t que
el contrari no la juga amb facilitat, potser desequilibrant-lo lleugerament
perquè aquest no en tregui profit?
Quines activitats d’entrenament necessiten aquests
jugadors?
Hi ha molta bibliografia que parlar d’entrenaments,
exercicis, planificacions... volem simplificar 3 grans grups d’activitats que
afavoreixen la pressa de decisió:
1) Activitats de possessió i/o posició de la pilota
Hi ha centenars d’exercicis d’aquest tipus, on els
jugadors tenen que discriminar situacions, decidir i executar l’opció correcta.
Aquestes situacions són bàsiques per donar una base
sòlida a aquest esport protagonitzat per la pressa de decisió.
Exemple:
2) Situacions previsibles
Hi ha situacions que es repeteixen amb una relativa freqüència, per tant, s’ha de conèixer anticipadament com respondre-hi per tal de treure’n el màxim benefici.
Exemple 1:
Situació de contraatac:
En una situació de 4v2 on hi ha una superioritat numèrica
en atac important, s’hauria de xutar a porteria almenys 16 de les 20 ocasions,
entenent que les 4 que no, són degut a un infortuni, com el fet de relliscar-se
o un control defectuós. Però no per desconeixement del que s’ha de fer. D’allò
que més ens convé. Tot i així, no pocs equip aconsegueixen marcar més de 3-4
gols dels 20 intents. Això no hauria de ser així.
- On interessa que la pilota
estigui en la fase inicial del contraatac? En una banda o en la zona central?
- Interessa que un jugador
de banda intenti el 1v1?
- El davanter centre ha de
moure’s cap a quina direcció?
- Els dos defenses han de
temporitzar o pressionar?
- Els defensors han
d’ajustar la posició entre els dos contraris o n’han de fixar a un d’ells?
Els conceptes han d’estar consolidats prèviament per tal
de millorar el rendiment.
Exemple 2:
La zona de la centrada:
S’ha de centrar la pilota des de qualsevol posició del
camp o hi ha zones més favorables per tal de treure’n resultats més positius?
Els jugadors que defensen (vermells) veuen el futbol de
cara, fet que resulta còmode per anticipar-se, calcular el salt-posició i
guanyar la disputa aèria. (veure imatge)
Per altra banda, quan la pilota va a l’esquena, això ja suposo major
dificultat per a defensar, i l’atacant té més probabilitat d’èxit.
3)
Situacions d’equip.
El jugador necessita de l’entesa dels seus companys per
defensar i atacar efectivament.
L’especificitat es necessària. Proposar tasques d’equip a on els jugadors estan
en les seves posicions i amb rols similars al dels del pròxim partit, es
imprescindible.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada