Marcatge zonal o marcatge a l’home? per Gerard Nus

L’organització defensiva de les jugades a pilota parada (estrategia) és un dels temes que s’han convertit en tòpics de discussió entre els tècnics darrerament.

Hi ha entrenadors que prefereixen assignar un marcador per a cada un dels atacants, cosa que permet garantir una responsabilitat evident en el marcatge en què es troben situacions d’1 contra 1. En cas que algun jugador no marqui al seu corresponent, es fa evident la seva responsabilitat. Amb tot, un equip entrenat pot contraatacar aquest marcatge amb simples bloquejos que permeten alliberar els jugadors més ben capacitats per a rematar. És relativament fàcil aconseguir-ho.

D’altra banda, hi ha qui prefereix que el seu equip marqui en zona, és a dir, independentment de la posició dels contraris; s’estableixen en posicions preestablertes per a respondre a les pilotes que entren en el seu marge d’actuació.

Aquesta estratègia permet garantir una ocupació racional dels espais que es consideren perillosos; per això, s’hi ha de tenir gent sí o sí. No obstant això, hi ha qui troba que la no assignació de marques concretes en defensa pot afavorir dubtes i, per tant, debilitat en el marcatge.

La majoria d’equips acostumen a planificar marcatges combinats, dit d’una altra manera, disposen de jugadors en zones com els pals, l’àrea petita o en la frontal de l’àrea, tant si hi ha contraris o no, i marcatges individuals alhora.

Sigui quin sigui el marcatge escollit pel cos tècnic, volem destacar la importància que té l’actitud defensiva. El “voler guanyar la pilota” convincentment és la gran oportunitat que tenim realment per ser més exitosos que el rival. Els defensors han d’estar atents i actius per respondre a l’acció, ja siguin carreres, bloquejos o anticipacions dels atacants. 

Ofensivament

En atac, els jugadors amb una rellevància física (forts i alts) acostumen a generar oportunitats de gol amb major facilitat. Tanmateix, aquests que, com Luis Suárez, davanter del Liverpool FC que no sobresurt per la seva estatura, i en canvi, sí que ho fa en el seu rendiment en gols de cap, es mereix un gran reconeixement. Un cop més, doncs, es pot veure la importància de l’actitud, en aquest cas, l’actitud ofensiva en les jugades amb pilota parada.

Lògicament, els equips que no disposen de components amb rendiment amb pilota parada, acostumen a apostar per jugar en curt i mantenir així la possessió de l’esfèrica.

També és important que esportistes amb perfils com aquests aprofitin el desordre generat moments després d’executar el córner. L’entrada de jugadors de segona línia pot ser efectiva a partir de la  freqüent desorganització de la zona defensiva i, per tant, la menor eficàcia del fora de joc.

Com a conclusió final, cal reafirmar que el marcatge ideal és aquell que funciona al grup de jugadors en qüestió, independentment del tipus que sigui, zonal o home a home. Igualment, s’ha de remarcar que, sense actitud individual i organització col·lectiva, costarà molt més ser efectiu defensivament i també, com és de suposar, en el marc ofensiu.